| | |
Tornar a portada
| | Entrevista a Ramon Casas (21/03/2010) | | | | | El proper 7 de maig a les 19.30h l´arquitecte i llicenciat en dret nascut a Tona, Ramon Casas, autor de la novel·la, El Virus de Seforis, presentarà el seu llibre a la Biblioteca Caterina Figueres. | El proper 7 de maig a les 19.30h l´arquitecte i advocat nascut a Tona, Ramon Casas, autor de la novel·la, El Virus de Seforis, presentarà el seu llibre a la Biblioteca Caterina Figueres.
Hem aprofitat la proximitat de la trobada, per a parlar amb ell sobre sobre la seva obra i la relació que manté amb la literatura. Us deixem amb les seves paraules.
Vas nèixer a Tona. Com recordes la teva infantesa en aquesta vila?
Sí. Vaig nèixer a Can Silvestre ja fa uns quants anys, abans de ser enderrocada i reconstruida. En aquesta vila vaig descobrir el goig i el regal de la vida. Mai se m’esborrarà del record de tot el carrer Major (i Barcelona) i tots els seus personatges. Vaig descobrir-hi els meravellosos somnis de la infantesa.
Tens els títols d’arquitecte tècnic i llicenciat en dret. D’on sorgeix la passió per l’escriptura?
L’escriptura per mi és una necessitat espiritual. Un diàleg indispensable amb mi mateix que em permet crèixer com a persona. Una manera de preguntar-me i d’intentar respondre’m sobre les meves obsessions, dubtes i somnis, que potser mai trobaran resposta. Escric per a mi. I escrivint sóc feliç.
Quins són els escriptors u obres que sempre t’acompanyen?
Només et deixen emprempta els bons llibres. Aquells que després d’haver-los llegit t’adones que la teva vida ha canviat. Que tot és diferent del que havia estat fins abans de llegir-los. Que et fan veure la vida d’una altra manera. I això, que per una banda pot ser perillós, per una altra banda és una meravella i un plaer. Ben mirat aquesta constant metamorfosi és una exigència de la vida. Obres: La Biblia, L’Odissea, Antígona, Madame Bovary, El petit príncep, El vell i el mar, El procés, L’estranger… Autors: Plató, Aristòtil, Sèneca, Ciceró, Kafka, Camus, Rossseau, Gracián, Borges, Narcís Oller, Màrius Torres… Les dues llistes són molt llargues.
Has publicat un llibre de poemes Desembre inacabat. Et sents més còmode en aquest gènere o en la narrativa.
Són dos gèneres diferents que requereixen actituds i disposicions també diferents. A través de la narrativa t’endinses en els engranatxes i en la màgia de la vida. L’agafes. Amb la poesia aconsegueixes enfilar-te diversos graons més amunt; la vida ja no importa perquè el que cerques és la sublimació de la pròpia existència. De tota manera a la meva novel.la EL VIRUS DE SEFORIS crec que he aconseguit fer compatibles ambdós gèneres, perquè de fet són indissociables. L’un exigeix i necessita l’altre.
Picasso deia que la inspiració sempre el sorprenia treballant. Tens una disciplina alhora d’escriure?
I tenia tota la raó del món. Per inspirar-se no s’ha de mirar cap el cel i esperar que en baixi alguna cosa. El que cal fer és situar-se, dia dia, --“nulla dies sine linea”-- diverses hores davant del teclat de l’ordinador. Només així és possible que la llum de la pantalla es vagi transformat en les paraules i frases desitjades.
A la teva darrera novel·la, El Virus de Sèforis reflexiones sobre l’origen del mal i el mostres com a inherent a la condició humana. És possible viure en un món més humà i amb menys maldat?
De moment portem uns 6.000 anys de “civilització” i res no ha canviat des d’Egipte o Babilònia. L’home segueix sotmetent l’home i segueix sent el llop de Hobbes. Totes les obres gregues clàssiques de teatre són encara de rabiosa actualitat. Sembla que van ser escrites fa un parell de mesos. Al llarg de la Història les lleis, malgrat els milions que se n’han fet, mai han servit per canviar l’home ni els seus efectes devastadors. L’home només pot canviar a través d’un procés íntim que cap llei podrà mai controlar ni regular del tot. Potser portem dins nostre un “defecte de fabricació”. Amb tot sóc lleugerament optimiste a llarg termini. Qui ens ha fet sap el que ha fet i és pacient, i la seva obra és obvi que la controla i que no se li por escapar de les mans. La terrible pregunta, a la que intenta respondre EL VIRUS DE SEFORIS, és la de si val la pena pagar l’elevadíssim preu del mal a canvi de la meravella de la llibertat. Jo intento canviar i millorar el meu món immediat. La resta queda fora del meu abast.
En aquesta mateixa obra també barreges la realitat i el món oníric. Són ambdós (realitat i món oníric) una mateixa cosa?
Contestaré amb una altra pregunta: “Què és més autèntic, el somni de la realitat o la realitat del somni? Tots dos formen part de la vida; com es pot entendre sinó que els somnis esdevinguin realitats i que algunes realitats semblin somnis?
Has optat per l’autoedició dels teus llibres, per què? Quines dificultats has tingut alhora de publicar?
Ufffff !!!!! Els editors als que ha agradat la novel.la que he autoeditat diuen que no la poden editar perquè dins de les seves editorials tenen uns profetes en plantilla –una mena de superhomes-- que coneixen el futur i saben si la gent la comprarà o no. “No puc publicar tot el que m’agrada”, “No puc arriscar-me a editar un llibre que no sé si es vendrà bé o no”. “No tot el que és publica és literatura, ni tota la literatura es publica” Després resulta que tota la gent que ha llegit la novel.la els ha agradat. Són tot un exemple d’esperit empresarial. Et reconeixen que tenen un bon producte a les mans i no gosen arriscar. Així va el país!
Aleshores, després de rebre tractament psquiàtric, he hagut d’arriscar jo que no sóc empresari. També van haver d’autoeditar-se Borges, Zafón i tants d’altres. Van Gogh no va poder vendre mai cap quadre. Quan els editors veuen que el llibre es ven amb fluidesa aleshores surten tots de l’armari.
Un dia un premi Nobel anglès, sense dir qui era, va dur un llibre seu a diverses editorials i totes li van dir que no podien editar-lo perquè no es vendria.
Projectes per a un futur immediat?
Seguir treballant, escrivint i sobretot vivint! Actualment estic treballant en una altra novel.la: Els daus de Mercuri.
| |
|
Consultar notícies anteriors
|
| |
| El Barça-Hercules a les 4 Carreteres amb la Penya Blaugrana de Tona (09/09/2010) | | | |
Aquest dissabte 11 de Setembre de 2010 a les 18:00 podeu veure el partit del Barça - Hèrcules a la cafeteria de les 4 Carreteres.
| | Penya Blaugrana de Tona | | | | | En marxa el nou curs de tallers per a la gent gran de La Mancomunitat (07/09/2010) | | | |
Els ajuntaments que integren la Mancomunitat, entre ells Tona, amb el suport del programa de Dinamització de Gent Gran de La Mancomunitat La Plana, posen en marxa el nou curs de Tallers per a gent gran.
| | Àrea de Serveis Socials i Ciutadania. Mancomunitat La Plana | | | | | Arjonilla en quarta posició provisional al Campionat d'Espanya (07/09/2010) | | | |
Aquest primer cap de setmana de setembre el pilot Albert Arjonilla va estar corrent la tercera prova del campionat d'Espanya de motocros a Don Benito Badajoz.
| | | | | | Tercer intercanvi de la Coral Estrella-Vedruna (07/09/2010) | | | |
El grup de grans de la Coral Estrella-Vedruna va realitzar un intercanvi coral amb el Jove Cor Flumine de Tortosa. Això va passar els dies 26 i 27 de juny i el 10 i 11 de juliol.
| | Eva Ventura i Company | | | | | Tona commemora l'11 de Setembre (06/09/2010) | | | |
Conferències, Marxa dels Vigatans i estelada gegant entre les novetats d'aquest any al programa oficial d'actes.
| | | | | | Que tots tinguem un bon curs! (03/09/2010) | | | |
Al col·legi PIVE hem començat les classes el dia 1 de setembre amb la il·lusió renovada després del merescut descans i pels excel·lents resultats dels nostres alumnes del curs passat, tant a Primària, com a l’ESO, com a Batxillerat i, sobretot, a la Selectivitat.
| | Col·legi PIVE | | | | | Coses que s'haurien de saber i que no ens explica ningú. (I) (03/09/2010) | | | |
Intentarem explicar, en més d'un article, el brutal espoli espanyol que ataca i perjudica la recuperació econòmica de tots els habitants de Catalunya, siguin d'allà on siguin, vinguin d'allà on vinguin.
| | Jordi Pineda | | | |
|
| |
| |
